LE MONT SAINT-MICHEL

Le dimanche 23 février je me suis levée à 9:30h car à 11h, Malvina, la mère d’Emma est venue nous chercher (nous etions chez le père d’Emma) pour aller à un des sites les plus connus  de Normandie, le fameux Mont Saint-Michel !!

Pendant le voyage je me suis endormie car pour quelconque raison j’étais fatiguée et en plus, le trajet était long. Ce qui m’a reveillé c’est que à la radio une chanson espagnole qui s’appelle “Tusa” passait et Emma a commencé à la chanter et ça m’a fait rire.

Une fois que nous sommes enfin arrivés au Mont Saint-Michel et nous avons aussi garé la voiture, nous avons vu que pour arriver au Mont Saint-Michel nous devions marcher beaucoup mais heureusement il y avait un service de bus et on en a pris un. Quand je suis sortie du bus le vent soufflait très fort et j’ai cru que j’allais tomber!!
Autour du Mont Saint-Michel il y avait une plage avec des sables mouvants et on pouvait voir des gens qui marchaient par là. Il y avait aussi plein des gens qui prenaient des photos.

Une fois que nous sommes entrés dans la petite île on a cherché un restaurant pour manger. J’avais très faim car je n’avais pas trop mangé la nuit précédente et même pas le matin. J’ai mangé une omelette et après de la viande. J’avais trop mangé!!

Les rues du Mont Saint-Michel sont plutôt medievales et on pourrait aussi dire qu’elles semblent sorties d’une film de Harry Potter car elles semblaient magiques!! Les panneaux des magasins sont très jolis et de différentes couleurs qui donne un ton joyeux et magique. Il y a beaucoup des magasins avec des souvenirs mais ça été très compliqué pour moi de trouver un souvenir et à la fin je n’en ai pas acheté ... Mais ce n’est pas grave, le meilleur souvenir est ce que nous avons dans notre mémorie, non? Mais, quand même, Emma est venue avec moi  dans tout les magasins pour à la fin rien acheter...

D’ailleurs, nous sommes entrés dans l’abbaye du Mont Saint-Michel qui est un monastère. C’était beau et ce qui j’ai aimé le plus est que tu peux sortir à l’exterieur et voir la vue autour de l’île. À l’intérieur il y avait un petit cloître qui m’a fait penser à Harry Potter une autre fois, j’adore Harry Potter et peut être je demanderai à Emma de regarder ces films ensemble pendant ces derniers jours.

Je dois dire que par un autre coté, monter au Mont Saint-Michel a été plus fatigant que monter la Tour Eiffel, chose qui est bizarre...

Ce même jour, nous sommes allés dormir chez Lisa (correspondante Emma Sanz) et je me suis bien amusée. Nous avons joué à un jeu de cartes qui s’apelle Kems. C’était la première fois  que Emma Sanz et moi que on  jouait à ce jeu et on perdait tout le temps! C’était injuste! Mais on a ri beaucoup. Après, Pauline, la soeur de Lisa est venue avec nous et on a joué au Uno.
Emma Sanz et moi étions fatiguées alors on a decidé d’aller dans sa chambre où on a parlé de plein de choses, surtout de tout ce qu’on a apris grâce à cet échange. Quand on s’y attendait le moins il était déjà 2h du matin.

Le matin nous nous sommes levées avant nos correspondantes car elles se sont couchées plus tard que nous. Quand Emma et moi nous sommes reveillées on avait très faim et alors on est descendues pour manger et attendre que nos correspondantes se reveillent. La première qui s’est levée était la mienne et en pas peu de temps nous sommes parties à pied pour rentrer chez Malvina, sa mère.

Pendant le reste de la journée on est allées chez Juliette (correspondante de Paula Calvo) à Ouistreham. Là on a mangé une pizza et après on est sorties à la plage car Juliette voulait faire des photos pour son Instagram mais quand on est arrivées il y avait beaucoup de vent et il y avait de l’eau partout et mes chaussures et mes chaussettes sont devenues mouillées!! Mais ce n’est pas grave car je me suis amusée quand même! Après nous avons decidé d’aller à se promener dans Ouistreham. J’allais voir avec Paula Calvo et Emma Sanz et j’ai ri beaucoup avec elles!

Quand nous sommes rentrées chez- Juliette nous sommes restées toutes ensemble dans le salon et finalement nous sommes rentrées une autre fois chez Malvina, la mère d’Emma et après elle nous a ramené chez David, le père d’Emma.
Nous avons déjà fini Rick&Morty, la série de télévision que nous nous étions en train de voir et maintenant nous  avons commencé a voire Black Mirror!

Català:

Diumenge 23 de Febrer em vaig despertar a les 9:30h perquè cap a les 11h va venir a buscar-nos la mare de l’Emma (estàvem a casa del seu pare) per anar a un dels llocs més coneguts de Normandia, el famós Mont Saint-Michel !!

Durant el camí em vaig dormir perquè per alguna rao estava cansada i a més a més el camí era llarg. Allò que em va despertar va ser que per la radio estava sonant una cançó que es diu “Tusa” que és es espanyol i l’Emma la va començar a cantar i em va fer gràcia.

Una vegada vam arribar per fi al Mont Saint-Michel i vam haver aparcat vam veure que per tal d’arribar a l’actual Mont Saint-Michel havíem de caminar una bona estona però per sort hi havia un servei de bus i vam poder agafar un.
Al sortir del bus feia molt de vent i gairebé semblava que m’anés a caure!!
Pel voltant del Mont Saint-Michel hi ha una platja de sorres movedisses i es podia veure algun grup de gent que anava caminant per allà. També hi havia molta gent que s’estava fent fotos.

Una vegada vam entrar a la petita illa vam buscar un lloc per dinar. Jo, que no havia menjat gaire la nit anterior ni aquell mateix matí tenia moltíssima gana i em vaig demanar una truita i després carn i crec que vaig menjar massa i tot!! 

Els carrers del Mont Saint-Michel son més bé medievals i també es podria dir que semblen trets d’alguna película de Harry Potter perquè semblen màgics!! Els cartells de les botigues son molt bonics i de diferents colors cosa que dona un toc alegre i màgic. Hi ha un munt de botigues de souvenirs però a mi em va costar molt trobar un fins al punt en el que vaig marxar d’allà sense cap souvenir... Però no passa res, el millor souvenir és aquell que tenim a dins de la memòria, no? Ara si, vaig fer que la pobre Emma entrés a totes les botigues amb mi per després no comprar res...

Per cert, vam entrar a l’abadia del Mont Saint-Michel que és un monestir! Em va semblar molt bonic i el que més em va agradar va ser que es podia sortir a l’exterior i es podía veure les vistes dels voltants de l’illa. A dintre també hi havia un petit claustre que em va recordar un altre cop a Harry Potter, m’encanta Harry Potter i de fet potser li pregunto a l’Emma de veure alguna película algun d’aquests dies.

Haig de dir que per un altre costat, pujar pel Mont Saint-Michel em va cansar molt més que pujar a la Torre Eiffel de Paris, cosa que és extranya...

Aquella mateixa nit vam anar a dormir a casa de la Lisa (corresponent Emma Sanz) i m’ho vaig passar molt bé. Vam baixar al garatge de casa seva i allà vam jugar a un joc de cartes que es diu kemps. Per a l’Emma Sanz i jo era la primera vegada que hi jugàvem i gairebé sempre perdíem! Era massa injust però vaig riure moltíssim. Després es va unir la germana de la Lisa i vam jugar a l’Uno. L’Emma Sanz i jo estavem cansades i teniem fred així que vam decidir tornar a pujar a la seva habitació on ens vam passar una bona estona parlant de tota mena de coses sobretot sobre allò que ens havia aportat l’intercanvi i quan menys ens ho esperavem ja eren les dues de la matinada!!

Pel matí ens vam aixecar abans que les nostres corresponents perquè elles se’n van anar a dormir després que nosaltres. L’Emma i jo ens vam aixecar i teníem molta gana així que vam baixar a esmorzar i esperar a que les nostres corresponents es despertessin. La primera que es va aixecar va ser la meva corresponent i en poc temps vam marxar caminant cap a casa de 
la seva mare, que està a prop de casa de la Lisa.

Durant la resta del dia vam estar a casa de la Juliette (corresponent Paula Calvo) a Ouistream. Allà vam menjar pizza i després vam sortir a la platja perquè la Juliette volia fer fotos però quan vam arribar allà hi havia molt de vent i hi havia aigua per tot arreu i se’m van mullar les sabates i els mitjons!! Però no importa perquè m’ho vaig passar bé igualment! Vam decidir marxar de la platja i anar a fer un tomb per Ouistream. Jo anava amb la Paula Calvo i la Emma Sanz, i la Paula Calvo feia molt de riure perquè  mentres caminàvem anava “rapejant” però la gràcia era que allò que deia no tenia cap sentit.

Quan van tornar a casa de la Juliette vam estar una estona juntes a la sala d’estar i finalment vam marxar cap a casa de la mare de l’Emma un altre cop i després la seva mare ens va tornar a portar a cas del pare de l’Emma.

Ja ens hem acabat Rick&Morty, la sèrie que estàvem veient i ara hem començat a veure Black Mirror!

Commentaires

Articles les plus consultés